 |
INTRODUCCIÓ
Al llarg d’aquest treball intentarem una aproximació
a alguns dels possibles models d’organització dels centres que permeten l’aplicació
de la LOGSE i la seua normativa derivada (Decrets i Ordres) del seu
desenvolupament aplicables al territori del País Valencià.
Els nostres referents bàsics han estat, per tant : el
Decret 47/1992 de currículum de l’ESO, l’ordre de 23 d’abril de 1993
sobre avaluació a l’ESO, l’ordre de 9 de maig que regula les matèries
optatives a l’ESO i l’ordre de 18 de juny de 1999 que regula l’atenció a
la diversitat a l’ESO, que al seu torn concreta i modifica algunes de les
ordres anteriors. Així mateix, pel que fa al recursos humans disponibles al
centres tindrem en compte l’últim acord de plantilles aplicable al nostre
territori (signat el 25 de maig de 1999).
A
l’última ordre esmentada es contemplen totes les mesures aplicables per
atendre la diversitat de capacitats, d’interessos i d’expectatives de l’alumnat
d’ESO, tant les de caràcter general, aplicables a tot
l’alumnat, com les de caràcter específic, sols aplicables a uns
determinats perfils d’alumnat.
Com
que les mesures específiques ja estan més concretades, tant pel que fa al
perfil d’alumnat al qual van dirigides, per l’estructura i organització de
la mesura i pels procediments a seguir; centrarem el nostre interés en tractar
d’estructurar i organitzar l’aplicació de les mesures de caràcter general
a l’àmbit dels nostres centres. Tot i això, en finalitzar i per veure el
quadre complet haurem de repassar aquestes altres mesures en el conjunt del Pla
d’Atenció a la diversitat de l’alumnat dels nostres centres.
A.- Anàlisi Legislatiu
Repassem
el que diu l’ordre respecte de les mesures
de caràcter general:
Primer
1.
Els centres docents d'Educació Secundària, públics i privats,
elaboraran un Pla d'actuació per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat
d'Educació Secundària Obligatòria.
Segon
1.
En el Pla d'actuació per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat
s'inclouran els següents apartats:
a) Concreció del currículum
b)
Adaptacions curriculars individuals significatives (ACIS)
c)
Adaptacions d'accés al currículum
d)
Organització de l'opcionalitat
e)
Organització d'activitats de reforç
f)
Mesures educatives complementàries per a l'alumnat que estiga un any més
en el mateix curs
g)
Programa de diversificació curricular
h)
Programa d'adaptació curricular en grup
i)
Avaluació psicopedagògica
j) L'orientació educativa, psicopedagògica i professional
i la tutoria
2.
Les mesures que s'inclouen en els diferents apartats assenyalats en el
punt anterior no tenen totes el mateix caràcter. Unes són
generals, perquè van dirigides a tot l'alumnat de l'Educació Secundària
Obligatòria i, en canvi, unes altres són específiques per l'alumnat amb
necessitats educatives específiques.
3. Les
mesures generals es tracten en els apartats a), d), e), f), j). Les mesures
específiques es troben incloses en els apartats b), c), g), h). L'avaluació
psicopedagògica referida en l'apartat i) és necessària per a l’aplicació
de les mesures contemplades en els apartats b), c), g) i h).
Tercer
Els
centres docents, una vegada elaborat el Pla d'atenció a la diversitat,
inclouran:
- En
el Projecte Educatiu de Centre, els criteris bàsics que orienten el Pla.
- En
el projecte curricular de l'Educació Secundària Obligatòria, els criteris i
procediments per a organitzar l’atenció a la diversitat, referits als
diferents apartats del pla.
- En
la Programació General Anual, les actuacions concretes per a l'atenció a la
diversitat, en què assenyalaran les que tinguen caràcter prioritari, previstes
per al corresponent curs acadèmic.
- En
la memòria de final de curs, l'avaluació de les actuacions concretes previstes
en la programació general anual.
Quart
1.
El currículum de l'Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat
Valenciana defineix les intencions educatives en termes d'objectius generals de
l'etapa i de les àrees, així com dels grans nuclis de contingut i dels
criteris d'avaluació de cada una d'elles. El caràcter obert i flexible mateix
del currículum permet, a través dels distints nivells de concreció previstos,
una pràctica educativa adaptada a les característiques de l'alumnat de cada
centre, de cada grup-aula i, en definitiva, adaptada a cada alumne o alumna
concrets, la qual cosa obri la via general d'atenció a la diversitat del
conjunt de l'alumnat.
2.
Per això, els centres docents hauran de concretar en els projectes
curriculars, en les programacions didàctiques i, en última instància, en les
programacions de cada professor o professora l'adaptació del currículum
realitzada, tenint en compte, entre altres aspectes, les diferents capacitats,
els interessos i les motivacions de l'alumnat.
3. Així mateix, els centres
docents que escolaritzen alumnat procedent d’altres ètnies o cultures,
tindran especialment en compte en l’elaboració del Projecte Educatiu i del
Projecte Curricular la incorporació d’aspectes que promoguen entre tot l’alumnat,
el coneixement, el respecte i la valoració de la diversitat social i cultural.
Quint
1.
Cada departament
didàctic, de manera col·legiada i en coherència amb el Projecte
Curricular d'etapa, concretarà en la seua programació els elements curriculars
de les àrees o matèries que imparteix, i realitzarà
l'adequació, organització i seqüenciació dels elements prescriptius del currículum
per a respondre a les necessitats educatives de l'alumnat del seu centre.
2.
En l'elaboració de les programacions, els departaments didàctics, amb la finalitat
d'atendre a la diversitat de l'alumnat, hauran de determinar:
- Els
diversos graus d'adquisició de les capacitats expressades en els
objectius generals de l'àrea o matèria.
- Els
continguts bàsics per a aconseguir un desenrotllament adequat dels
objectius de l'àrea o matèria.
- Els
continguts complementaris, d'ampliació o de reforç, per a l'alumnat
que els necessite.
- Activitats
i metodologies diferents per al desenrotllament d'un mateix contingut,
en funció del seu grau de dificultat i en coherència amb aquelles, els
criteris i els instruments d'avaluació més adequats.
3.
El professorat programarà l'activitat docent d'acord amb les decisions
adoptades en les programacions didàctiques, i l'adaptarà a les característiques
de l'alumnat dels grups que imparteix.
Sisé
1.
En l'elaboració de les programacions didàctiques, els departaments
tindran en compte que hi ha alumnes que, per presentar alguna discapacitat psíquica,
física o sensorial, per manifestar greus trastorns de conducta, per trobar-se
en una situació social o cultural desfavorida, per dificultats temporals d’aprenentatge
derivades d’hospitalització o de causes familiars, o per posseir una alta
capacitat intel·lectual, necessiten, temporal o permanentment, mesures específiques.
2.
Per a això, el professorat realitzarà, per als/les alumnes que les
necessiten, les adaptacions curriculars necessàries dels diferents elements
inclosos en la programació didàctica que es realitze per a tot l'alumnat del
grup: grau d'adquisició de determinats objectius, adequació d'alguns
continguts, personalització de les estratègies metodològiques i adequació
dels criteris i sistemes d'avaluació dels aprenentatges. Aquests adaptacions es
realitzaran sempre que no modifiquen significativament la programació del grup
a què pertany l'alumne o l'alumna, ja que quan suposen una modificació
significativa se seguirà el procediment determinat en el capítol III d'aquesta
ordre.
3.
Els
acords adoptats en les programacions dels departaments i la concreció que faça
el professorat per als grups que imparteix, han de contribuir a fer que el
conjunt de l'alumnat puga rebre una resposta més adequada a les seues
capacitats, interessos i motivacions. Al mateix temps, seran la base per
a realitzar les adequacions de l'àrea o matèria corresponent, necessàries en
cada una de les mesures extraordinàries previstes en aquesta
ordre: les adaptacions curriculars individuals significatives, els
programes de diversificació curricular, els programes d'adaptació curricular
en grup.
1.
L'espai d'opcionalitat previst en els dos cicles de l'Educació Secundària
Obligatòria és una via ordinària d'atendre la diversitat des del currículum.
L'optativitat s'introdueix en el currículum en un moment en què els interessos
de l'alumnat es manifesta de forma prou diferenciada, perquè cada alumne i cada
alumna puga elegir les matèries que considere més adequades en funció de les
seues expectatives o preferències, assessorats pel tutor o la tutora del seu
grup.
2.
L'oferta
de matèries optatives que realitze cada centre haurà d'incloure matèries que
permeten:
-
Desenrotllar els objectius generals d'algunes àrees per mitjà de
continguts diferents i més pròxims a les necessitats i els interessos de
l'alumnat.
-
Treballar de manera interdisciplinar continguts que faciliten el desplegament
dels objectius generals de l'etapa.
- Reforçar
els aprenentatges bàsics de les àrees instrumentals a través d'uns continguts
i una metodologia diferents.
- Ampliar
l'oferta curricular amb matèries que no formen part del currículum comú.
- Afavorir
la incorporació de l'alumnat a la vida activa.
- Orientar en l’elecció dels
cicles formatius de grau mitjà o de les modalitats de batxillerat que s’imparteixen
al centre.
3.
En qualsevol cas, totes les matèries optatives que s'oferisquen han de
contribuir al desplegament de les capacitats expressades en els objectius
generals de l'etapa.
Setze
1.
Per a garantir que la proposta de matèries optatives, que realitzen els
departaments didàctics, responga a les finalitats enunciades en l'apartat
anterior, el claustre del professorat
establirà els procediments necessaris per a conéixer el tipus de matèries
optatives que millor s'adapten a les característiques de l'alumnat del centre.
Els procediments establits constaran en el Projecte Curricular de l'etapa.
2.
L'anàlisi del tipus de matèries optatives i de les diverses opcions que
l'alumnat ha d'elegir, són especialment rellevants al quart curs de l'Educació
Secundària Obligatòria, per la qual cosa el Departament d'Orientació, o els
qui tinguen atribuïdes les seues funcions i els tutors o tutores del tercer
curs realitzaran un treball específic que facilite a l'alumnat que està
cursant tercer la informació i l'orientació necessàries perquè l'elecció
que realitzen responga a les seues necessitats.
3.
Una vegada fixada l'oferta de matèries optatives que es realitzarà en
cada un dels cursos de l'etapa, els departaments didàctics elaboraran les
programacions corresponents.
Disset
1.
A fi de superar les dificultats que l’alumnat haja manifestat en les
diferents àrees de coneixement, els centres docents planificaran
dins de l'horari lectiu de l'alumnat activitats de reforç. Aquestes
activitats estaran dirigides a que aquest alumnat tinga un seguiment més
personalitzat i dispose
de més temps i recursos per a aconseguir els objectius programats.
2.
Les activitats de reforç s’organitzaran, preferentment, en les següents
àrees instrumentals: Matemàtiques;
Valencià: Llengua i Literatura; i Castellà: Llengua i Literatura.
3.
La proposta d'organització de les activitats de reforç i recuperació
s'elaborarà en
finalitzar l'última sessió d'avaluació de cada curs acadèmic,
seguint les Instruccions que dicte a l'efecte la Direcció General d'Ordenació
i Innovació Educativa i Política Lingüística. Abans de l'inici del corresponent
curs acadèmic, una vegada aprovades les dites activitats en la forma
que es determine en les mencionades Instruccions, es procedirà a la seua
organització en el marc de l'horari lectiu del centre.
4.
Els departaments
didàctics corresponents elaboraran la programació de les activitats
mencionades.
Divuit
1.
La
incorporació de l'alumnat a les activitats de reforç i recuperació
podrà tindre caràcter temporal
o ser per a tot
el curs acadèmic.
2.
Els alumnes i les alumnes que hagen promocionat sense haver obtingut una
avaluació positiva en les àrees en què s'hagen organitzat les citades
activitats s’incorporaran a elles al principi del curs acadèmic. El
professorat que les impartisca tindrà en compte l’informe d’avaluació
individualitzat elaborat pel tutor o per la tutora en finalitzar el curs
anterior.
3.
El professorat encarregat de la realització d'aquests activitats
mantindrà la coordinació necessària amb el professorat que impartisca les àrees
corresponents en el grup de procedència d'aquest alumnat, per a analitzar
conjuntament si les mesures adoptades són suficients per a superar les
mencionades dificultats així com per a determinar el moment en què, si és
procedent, l'alumnat pot deixar d'assistir a les dites activitats. Aquesta
coordinació es realitzarà abans de cada una de les sessions d'avaluació
dels grups de procedència de l'alumnat.
Dinou
Aquestes activitats s'organitzaran dins
de l'horari general que tinga aprovat el centre docent, per mitjà de
l'ús flexible de l'horari i de l'agrupament de l'alumnat.
Mesures
educatives complementàries per a l'alumnat que estiga
un any més en
el mateix curs
Vint
1.
La decisió sobre la permanència un any més en el mateix curs, d'un
alumne o alumna, es pot adoptar dos vegades en l'Educació Secundària Obligatòria,
una
en finalitzar el primer cicle i la segona en qualsevol dels cursos del segon
cicle.
2.
Aquesta mesura d'atenció a
la diversitat s'ha d'adoptar per a l'alumnat que no ha desenrotllat
suficientment les capacitats expressades en els objectius generals de l'etapa
referides, al curs corresponent i que es considere que no està en condicions
d'adquirir els continguts bàsics del curs següent als que es fa referència en
l'apartat quint, punt 2, d'aquesta ordre.
3.
Amb aquesta mesura es pretén
que l'alumnat que presenta dificultats en l'aprenentatge dels continguts bàsics,
o que no ha aconseguit un grau de maduresa suficient, puga obtindre el títol de
graduat en Educació Secundària cursant el currículum ordinari.
4.
Per això, a fi que aquest alumnat puga superar les dificultats
mencionades en el moment en què es produisquen i no siga necessari que
posteriorment s'incorpore a un programa de diversificació curricular o a un
programa d'adaptació curricular en grup, s'adoptarà la primera vegada en
finalitzar el primer cicle, i la segona vegada, en el curs del segon cicle que
es considere més adequat.
Vint-i-un
1.
Els centres docents podran modificar la relació d’àrees i matèries, així com l’horari
assignat a cadascuna d’elles, que han de cursar aquells alumnes i aquelles
alumnes que han d'estar un any més en el mateix curs, donat que ja han
cursat la primera vegada les àrees i matèries establides en el currículum de
l'Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana per al curs en
el qual estaran un any més.
2.
Per això, els centres docents, en funció dels seus recursos,
dissenyaran un currículum adaptat a les característiques i necessitats
d'aquest alumnat perquè durant el curs següent puguen superar els objectius
que no han aconseguit. Amb aquest fi el tutor o la tutora elaborarà un informe
en què es farà constar:
- Les
capacitats indicades en els objectius generals de les àrees en què no haja
sigut avaluat positivament en les que té majors dificultats, segons allò que
s'ha expressat pel professorat corresponent.
- Les
capacitats indicades en els objectius generals de l'etapa en què té majors
dificultats, segons allò que s'ha expressat pel conjunt del professorat del
grup.
3.
A partir del citat informe, el conjunt de professors i professores del
grup elaborarà una proposta en què es farà constar:
- La
relació d'àrees en què haja sigut avaluat positivament i que consideren que
no cal tornar a cursar.
- L'adaptació
curricular o les activitats de reforç, si és procedent, de les àrees en què
no haja sigut avaluat positivament.
4.
La direcció d'estudis, a partir dels informes elaborats per a l'alumnat
que haja de quedar-se un any més en el mateix curs, en
funció de les possibilitats organitzatives del centre, i tenint en
compte el criteri dels tutors o les tutores dels grups de procedència
respectius, proposarà, oïdes els
pares o tutors legals, el currículum que cursaran estos alumnes, especificant
les àrees,
les matèries optatives i les hores assignades a cada una.
5. Els
alumnes i les alumnes que hagen d’estar un any més en el mateix curs,
s’adscriuran
a més d’un grup del curs corresponent i, en tot cas, tindran el
mateix nombre de hores lectives que els altres companys.
6.
La direcció del centre, oïts l'alumne o l'alumna i els seus pares o
tutors legals, autoritzarà, després de la supervisió prèvia de la Inspecció
d'Educació, el currículum que hauran de cursar estos alumnes.
Quaranta-quatre
1.
L'orientació educativa és un procés d'ajuda que afavoreix la qualitat
i millora de l'educació als centres docents, ja que ha de facilitar el
coneixement sistemàtic de les diferències individuals i la resposta
organitzada més adequada.
2.
L'orientació educativa constitueix un element important i decisiu
d'atenció a la diversitat i, per això, té com a finalitat aconseguir una
formació personalitzada que propicie el desenrotllament integral en
coneixements, destreses i valors de l'alumnat en tots els àmbits de la vida:
personal, familiar, social i professional.
Quaranta-cinc
1.
L'orientació
de l'alumnat forma part de la funció docent i correspon exercir-la a
tot el professorat. El tutor o tutora de cada grup realitzarà la seua activitat
orientadora o tutoria prestant una atenció individualitzada l'alumnat en els
seus processos d'ensenyança i aprenentatge.
2.
Així mateix, la tutoria assegurarà de manera planificada i coordinada l'atenció
a la diversitat i l'ajuda a l'alumnat per part de tot el professorat del
grup.
3.
Les activitats orientadores del professorat seran arreplegades en el Pla
d'Acció Tutorial.
Quaranta-sis
1.
La coordinació de les activitats d'orientació la portarà a terme el
Departament d'Orientació, o qui tinga atribuïdes les seues funcions, d'acord
amb el Pla d'Orientació Educativa i Psicopedagògica. La part d'orientació
psicopedagògica d'aquest Pla, complementària a la tutoria, la realitzarà el
professorat de l'especialitat de Psicologia i Pedagogia o, si és procedent, qui
desenvolupe les seues funcions.
2.
El Departament d'Orientació, o qui tinga atribuïdes les seues funcions,
elaborarà el Pla d'Orientació Educativa, Psicopedagògica i Professional així
com el Pla d'Acció Tutorial, amb la col·laboració dels tutors, seguint les
directrius, si és procedent, de la Comissió de Coordinació Pedagògica. Ambdós
plans seran aprovats pel Claustre de Professors a proposta, si és procedent, de
la Comissió de Coordinació Pedagògica i seran inclosos en el corresponent
Projecte Curricular.
3.
Per a l'elaboració d'ambdós plans caldrà omplir el document que figura
com a Annex VII d'aquesta ordre.
Quaranta-set
1.
Tot l'alumnat, en finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, rebrà
un consell
orientador sobre el seu futur acadèmic i professional que en
cap cas serà prescriptiu i que tindrà garantit el caràcter
confidencial.
2.
El consell orientador serà realitzat pel tutor o tutora de l'alumne o de
l'alumna, segons el model que figura com a Annex VIII d'aquesta ordre, d'acord amb les aportacions del professorat del grup i
l'assessorament del Departament d'Orientació o de qui tinga atribuïdes les
seues funcions.
3.
El document en què se formalice aquest consell orientador es lliurarà a
l'alumne i als seus pares o tutors legals, s'arxivarà una còpia en l'expedient
de l'alumne o l'alumna, i es garantirà sempre la seua confidencialitat.
B.- Aplicació
als models d’horari
Al
llarg de la revisió de l’última ordre hem assenyalat amb negreta-cursiva aquells
aspectes que considerem més rellevants perquè entenem que modifiquen o
concreten normes anteriors o perquè creiem que seran interesants per poder
aplicar-los o tenir-los en compte al dissenyar els nostres models organitzatius d’atenció a la diversitat.
Així
mateix, prendrem com a centre tipus
un centre de quatre línies d’ESO, per tal de poder aplicar en tot moment el
model de plantilles de centres amb els recursos humans i horaris allí
consignats i que nosaltres concretarem en les diferents àrees.
L’anàlisi de la legislació anterior ens porta a
les següents conclusions:
¨
Pel que fa a la Concreció del currículum, en les programacions de cadascuna de les
àrees o matèries, tal com diuen els punts 1 i 2 de l’apartat
Quint , cada departament ha de concretar la seqüenciació
dels elements prescriptius del currículum i determinarà els graus d’adquisició de les capacitats, els continguts bàsics i els complementaris
(d’ampliació o de reforç) per a l’alumnat que els necessite, així com les diferents
metodologies i activitats per assolir un mateix objectiu.
Per
tant, en la programació de
cadascuna de les àrees o matèries podríem diferenciar dos nuclis de
continguts: el bàsic i el complementari. El primer hauria
de ser cursat per tot l’alumnat, encara que siga emprant diferents
estratègies, metodologies i activitats i en diferents
moments (primer com a comuns i més endavant com a reforços). El segon nucli tindrà diferents continguts
segons les necessitats i interessos de l’alumnat: ampliar la formació en l’àrea
o matèria d’aquell alumnat que ja ha assolit el bàsic o reforçar i repassar
els bàsics d’aquell alumnat que no els ha assolit . Aquesta classificació
dels continguts ens portaria a considerar una distribució dels diferents nuclis
de continguts en els tres trimestres, de manera que els primers trimestres s’impartiren
els continguts bàsics i nuclears per a tothom i el tercer trimestre es pogués
diversificar l’oferta en reforços o ampliacions amb continguts i estratègies
diferenciades per assolir els objectius de l’àrea, en funció de les
necessitats i expectatives personals de l’alumnat.
El
resultat seria que no tot l’alumnat cursa els mateixos continguts de les
diferents àrees, sinó que cadascú, en funció de les seues necessitats i
expectatives cursa diferents continguts, si cal, amb diferents metodologies de
les diferents àrees, en compliment del que diu l’apartat 3 del punt Sisé:
Els acords adoptats en les
programacions dels departaments i la concreció que faça el professorat per als
grups que imparteix, han de contribuir a fer que el conjunt de l'alumnat puga
rebre una resposta més adequada a les seues capacitats, interessos i
motivacions.
¨
Pel que fa a les Matèries Optatives,
quan en el punt
2 de l’apartat Quinze es
diu que
“L'oferta de matèries optatives
que realitze cada centre haurà d'incloure
matèries que permeten, a més d’altres,
desenrotllar els objectius generals
d'algunes àrees per mitjà de continguts diferents i més pròxims a les necessitats i
els interessos de l'alumnat o reforçar
els aprenentatges bàsics de les àrees instrumentals a través d'uns
continguts i una metodologia diferent.”, s’està ampliant
substancialment el ventall de possibilitats de disseny de noves optatives per
part dels centres docents, regulat per l’ordre de 9 de maig de 1995 (DOGV
05/07/1995).
D’altra
banda, l’apartat Dos de l’esmentada ordre preveu organitzacions temporals
distintes de la d’un curs acadèmic. En aquestos casos l’alumnat podria
cursar més matèries optatives que les estipulades per al curs en qüestió,
sempre que el nombre total d’hores dedicades a les optatives coincidisca amb
l’horari total dedicat a l’espai d’optativitat.
Per
Tant, els departaments didàctics podran
elaborar programacions de Matèries
Optatives que desenrotllen objectius
generals d'algunes àrees per mitjà
de continguts diferents i més pròxims a les necessitats i els interessos de
l'alumnat (d’ampliació) o
que reforcen els aprenentatges bàsics de les àrees instrumentals a través d'uns continguts i una
metodologia diferent i també amb
organitzacions temporals diferents de la d’un curs acadèmic (trimestral o
semestral). Així mateix, com diu l’apartat Setze,
el claustre del professorat garantirà
que la proposta de matèries optatives respon a les finalitats enunciades i
establirà els procediments necessaris per a conèixer el tipus de matèries
optatives que millor s'adapten a les característiques de l'alumnat del centre.
Els procediments establerts constaran en el Projecte Curricular de l'etapa.
Tot
el que s’ha dit abans significa poder establir quines matèries optatives es
podran impartir en cada cicle i cada curs, amb quines organitzacions temporals
així com que entre aquestes optatives se’n poden dissenyar d’ampliació de
les diferents àrees i de reforç de les àrees instrumentals.
D’altra banda, unes de les
primers decisions a prendre en l’organització d’un centre són els criteris per a l’agrupament de l’alumnat, que encara que
establerts bàsicament com a no discriminatoris ni segregadors, poden estendre's
a altres aspectes rellevants de l’organització de l’activitat docent. En el
nostre supòsit partim d’alumnat agrupat inicialment (en 1r d’ESO) amb
criteris homogeneïtzadors (xics = xiques, de diferents procedències, amb
diferents resultats acadèmics, etc. ) en cadascun dels diferents grups del
mateix curs. A més a més, amb la intenció de
mantenir -en la mesura del possible- a l’alumnat i al professorat en
els mateixos grups de referència al llarg de tota l’etapa (o al menys de
cicle) per tal d’aconseguir un millor coneixement mutu i una aproximació a la
tutoria compartida dels grups d’alumnes per part dels equips docents. D’aquesta
manera si un alumne comença en 1rA hauria de finalitzar en 4tA, o com a molt en
4tB, ja que al llarg del model proposat veurem que els agrupaments flexibles,
els desdoblaments i l’organització de l’espai d’optativitat es fan amb
les parelles de grups A/B o C/D de cada curs.
Per tant, per tal d’aconseguir
que la tria d’optatives, tant d’àrees troncals com de matèries, no
predetermine la configuració dels grups d’alumnes proposem que l’horari
d’optativitat de tots grups (al menys dos a dos) del mateix curs es faça en
la mateixa franja horària i pel mateix professorat del curs. Els models d’horari
1 i 2, que acompanyen aquesta ponència, s’han confeccionat contemplant
aquesta possible aplicació.
¨
Pel que fa a l’organització de
les Activitats de Reforç,
preferentment, en
les àrees instrumentals (Matemàtiques;
Valencià: Llengua i Literatura; i Castellà: Llengua i Literatura), tenint
en compte el que diu el Capítol VI, cal planificar-les dins
de l'horari lectiu de l'alumnat i estaran dirigides a superar les
dificultats que l’alumnat haja manifestat en les diferents àrees de
coneixement i a l’alumnat que haja promocionat sense haver obtingut una
avaluació positiva en qualsevol d’aquestes àrees. El seu objectiu serà
permetre que aquest
alumnat tinga un seguiment més
personalitzat i dispose
de més temps i recursos per a aconseguir els objectius programats. Amés
a més, cal tenir en compte que la
incorporació de l'alumnat a les activitats de reforç i recuperació
podrà tindre caràcter temporal o ser per a tot
el curs acadèmic
D’altra banda, La proposta d'organització de les
activitats de reforç i recuperació s'elaborarà en finalitzar l'última sessió
d'avaluació de cada curs acadèmic i correspon als departaments didàctics
elaborar les programacions de les activitats mencionades abans de l'inici del
corresponent curs acadèmic. Una vegada aprovades, es procedirà a la seua
organització dins
de l'horari general que tinga aprovat el centre docent, per mitjà de
l'ús flexible de l'horari i de l'agrupament de l'alumnat.
En
aquest cas la utilització de les hores per atendre els reforços, mitjançant
l’agrupament flexible de l’alumnat, la seua combinació amb la concreció
del currículum de les programacions de les àrees i l’organització de l’espai
d’optativitat, que hem proposat anteriorment, ens permetran atendre no
sols els reforços, sinó la diversitat de necessitats, interessos i
expectatives de tot l’alumnat amb els criteris
establerts per als reforços (menys ratio i major adequació de
continguts i metodologies, i més temps si cal). Per la qual cosa emprarem
aquestes hores dels reforços d’instrumentals així com les hores de
desdoblaments per a les experimentals, idiomes i tecnologia (previstes en l’acord
de plantilles) per a desdoblar grups d’alumnes i fer agrupaments flexible de
l’alumnat en aquestes àrees amb les següents modalitats:
-
agrupament flexible de dos grups
del mateix curs per a la mateixa matèria o àrea a la mateixa hora u hores (model
horari 1): permet formar tres subgrups homogenis o heterogenis, tant pel que fa
al nombre d’alumnat com per la seua competència curricular, interés o
motivació, i per a tot el curs o per a cada període d’avaluació o amb
qualsevol combinació dels paràmetres anteriors a criteri del departament o del
professorat implicat en el desdoblament. En qualsevol dels casos, el fet de
disminuir la ratio, utilitzant criteris aleatoris, a l’estàndard (20-20-20)
ja suposa una millor atenció a l’alumnat i qualsevol altra distribució ha de
tenir com a objectiu millorar les condicions dels més necessitats en
detriment de les dels que tenen més recursos (25-25-10), durant els períodes
del curs que l’equip docent considere necessari.
-
agrupament flexible de dos grups
del mateix curs per a tres matèries o àrees a la mateixa hora u hores (model
horari 2): formant tres subgrups a criteri consensuat dels tres departaments de
l’àmbit (lingüístic o científic) o del professorat implicat i amb les
mateixes característiques de l’anterior. En el cas més estàndard (20-20-20,
per llista) sempre s’aconseguiria la disminució de la ratio per facilitar els
processos d’ensenyament-aprenentatge
-
desdoblaments d’un professor en
un grup i una matèria durant una hora o més: quan la disponibilitat d’hores
o els horaris no permeten altra alternativa i amb la intenció de disminuir la
ratio per facilitar processos diferents en la mateixa àrea ( conversa, taller,
laboratori, activitats de reforç o aprofundiment, ...) en el mateix grup.
Respecte
de les dues modalitats d’agrupaments flexibles proposades hem d’establir les
següents comparacions:
-
Els criteris del model horari 1
depenen exclusivament d’un únic departament (els de B/G i F/Q podrien optar
per l’alternativa de ciència integrada en el primer cicle o per distribuir
els continguts entre 1r i 2n curs i consensuar la qualificació del 1r Cicle).
En el model horari 2 els criteris s’han de consensuar entre tres departaments
del mateix àmbit (lingüístic o científic) i els departaments de B/G i F/Q
han d’optar per l’opció de ciència integrada en el primer cicle o
distribuir els continguts en 1r i 2n curs i consensuar la qualificació del 1r
Cicle; en 3r haurien de doblar la quarta hora.
-
En el model horari 1 cada professor
donaria un dels tres subgrups, per tant un horari en cada agrupament. En el
model horari 2 cada professor de cada departament donaria els tres subgrups, per
tant, tres horaris en cada agrupament.
Per
les pròpies característiques dels agrupaments sembla més recomanable pel seu
nivell d’autonomia, en tots els sentits, el que s’estableix en el model
d’horari 1 que el del model horari 2, encara que tinga menys rendibilitat horària
(calen tres professors per agrupament per donar cadascun dels tres subgrups,
encara que els mateixos poden donar l’altre agrupament; mentre que en el 2 un
sol professor dóna els tres subgrups del mateix agrupament).
En
qualsevol cas i com a criteris generals s’ha de tenir en compte que en els
tres subgrups anteriors cal establir, cas de ser necessari, no més de dos
nivells de competència curricular o motivació per a les àrees instrumentals
(dos subgrups ordinaris i un de reforç), mentre que a les altres àrees () el
criteri d’agrupament hauria de ser el de llista per tal d’aconseguir sols la
disminució de la ratio i tres subgrups amb el mateix nombre d’alumnes
(20-20-20), encara que amb diferents motivacions, per facilitar les activitats
pròpies d’aquestes matèries (conversa, laboratori, taller, ...).
A
més a més, entenem que, encara que en els agrupaments de les instrumentals no
tenen perquè coincidir el mateix alumnat en els dos diferents subgrups per a
totes les matèries ni tampoc tenen perquè aplicar-se durant tot el curs, no
cal abusar de la classificació –encara que siga flexible i temporal- de
l’alumnat més enllà del estrictament necessari, per la qual cosa hem
d’insistir en que el criteri general en els altres agrupaments (Idioma,
Experimentals i Tecnologia ) ha de ser NO discriminador (exemple: 20 primers de
llista A, 10 últims de llista A+10 primers de llista B, 20 últims de llista
B).
Aquestes
propostes es poden veure recollides als models d’horari 1 i 2 que acompanyen
aquesta ponència. Als models d’horari
1 i 2 la intensitat dels desdoblaments dels grups per a les instrumentals, per a
les experimentals, la tecnologia i l’idioma estranger no és la mateixa en
cada curs de l’ESO. Així, aquestos desdoblaments s’utilitzen amb major
intensitat en 2n i 3r curs ( per ser els cursos ens els que podria romandre un
any més l’alumnat i on serien més útils i necessaris els reforços i els
desdoblaments per atendre les diverses situacions derivades de la repetició),
mentre que al 1r i al 4t no s’empren per raons distintes (en primer per ser el
curs inicial en el que cal donar els mateixos continguts de formació comuna a
totes les persones i en 4t perquè l’optativitat de moltes de les matèries
ajuden a configurar un itinerari diferenciat, buscat i acceptat per cadascuna de
les persones).
D’altra
banda, per la pròpia estructura de l’ESO sembla que en el curs que tanca el
primer cicle i després del curs d’iniciació siga un bon moment per començar
a donar més (amb menys ratio, diferents metodologies i diferents temps) a qui més
necessite per afiançar i assolir els objectius d’aquest cicle
abans de promocionar al següent cicle. Així mateix, al començar el
segon cicle, després d’haver promocionat del primer cicle amb diferents
situacions i abans d’entrar en el curs més diversificat de tota l’etapa,
també sembla raonable aplicar les mesures que permeten o faciliten
l’assoliment dels nous objectius i la recuperació o afiançament dels
anteriors, si és el cas.
¨
Pel que fa a les Mesures educatives complementàries per a l'alumnat que estiga un any més
en el mateix curs, el punt 1 de l’apartat Vint suposa una
novetat respecte de l’apartat Deu de l’ordre de 23 d’abril de 1993 en
quant que concreta quan es poden prendre les dos possibles decisions de repetició
(ordinària i excepcional, es deien) i, per tant, “sensu estricto” sols
es pot repetir el segon curs del primer cicle o/i un dels dos cursos del segon
cicle (mai els dos cursos del segon cicle).
A
partir de l’informe elaborat per
la tutoria on es farà constar:
- Les capacitats indicades en els objectius generals
de les àrees en què no haja sigut avaluat positivament en les que té majors
dificultats, segons allò que s'ha expressat pel professorat corresponent.
-
Les capacitats indicades en els objectius generals de l'etapa en què té majors
dificultats, segons allò que s'ha expressat pel conjunt del professorat del
grup.
el conjunt del professorat
del grup elaborarà una proposta en què es farà constar:
-
La relació d'àrees en què haja sigut avaluat positivament i que consideren
que no cal tornar a cursar.
-
L'adaptació curricular o les activitats de reforç, si és procedent, de les àrees
en què no haja sigut avaluat positivament.
El
centre, en funció dels seus recursos, dissenyarà un currículum adaptat a les
característiques i necessitats d'aquest alumnat perquè durant el curs següent
puga superar els objectius que no ha assolit. Aquest currículum adaptat
podrà modificar la relació d’àrees i matèries, així com l’horari
assignat a cadascuna d’elles, que ha de cursar aquests alumnat.
La
direcció d'estudis, tenint en compte el criteri dels tutors o les tutores dels
grups de procedència respectius, proposarà,
oïdes els pares o tutors legals, el currículum que cursarà aquest alumnat,
especificant les àrees,
les matèries optatives i les hores assignades a cadascuna, adscrivint-lo
–si cal - a més d’un grup del curs corresponent i, en tot
cas, amb el
mateix nombre de hores lectives que els altres companys.
Les
dificultats per respectar tots els condicionants i recomanacions són més que
evidents i sols es poden salvar, encara que siga majoritàriament, si aconseguim
un horari de centre en el que els horaris dels grups del mateix curs siguen
complementaris, com pretenem en aquesta proposta global d’organització.
En
el disseny dels models horaris dels cursos en els quals es podia repetir, 2n
d’ESO i 3r d’ESO (el primer per norma i el segon perquè sembla el més
recomanable), ja ha estat prevista aquesta contingència en considerar que era
necessari concentrar la major part dels recursos disponibles per atendre els
reforços i els desdoblaments en aquestos cursos.
Per
començar, podria plantejar-se la conveniència o no del canvi del professorat
de l’alumne que li va impartir les àrees que no ha superat, per tant, podria
canviar de subgrup en el mateix grup (si els hi ha) o be canviar de grup (si no
hi ha subgrups).
D’altra
banda, modificar l’horari de les àrees o matèries assignades sols es pot fer
si els horaris dels grups A/B i C/D són complementaris com ho són en la
proposta que estem elaborant i, per tant, l’alumne pot repetir hores de les
mateixes matèries o àrees en diferents grups (la tecnologia de 3r A/B i la del
3r C/D). Així mateix, l’existència d’agrupaments
flexibles per a les matèries instrumentals pot facilitar el
desenvolupament de les tasques de reforç o les ACIS que s’hagen dissenyat per
aquest alumnat (en el agrupament A/B pot anar al subgrup ordinari, mentre que en
el C/D aniria al de reforç).
Amb
aquesta proposta d’horari podem aconseguir una solució semblant per a les matèries
optatives, ja que, al donar-se
totes les del mateix curs en la mateixa franja horària, podem assignar-li les
mateixes que tenia o canviar-li aquelles que no calga que torne a cursar,
contribuint a diversificar la seua formació.
Per
últim, amb el manteniment –fins on siga possible i recomanable- dels equips
docents de cicle, compartint la tutoria, podem aconseguir un millor seguiment de
tot l’alumnat i millorar l’orientació escolar, dissenyant (en base al
coneixement de les dificultats i circumstàncies de cada persona) el currículum
més adequat per ajudar-li a superar amb garantia les dificultats de les
repeticions i els objectius de l’etapa.
L'orientació de l'alumnat forma part de
la funció docent i correspon exercir-la a tot el professorat. Per això mateix,
el tutor o tutora de cada grup realitzarà la seua activitat orientadora o
tutoria prestant una atenció individualitzada a l'alumnat en els seus processos
d'ensenyament-aprenentatge i assegurant de manera planificada i coordinada
l'atenció a la diversitat i l'ajuda a l'alumnat per part de tot el professorat
del grup.
Per tal de poder donar resposta a aquestos
plantejaments en la nostra proposta organitzativa preveiem l’aplicació de les
següents mesures:
-
Disminuir el nombre de professorat
que imparteix classe a cada alumna/e, fonamentalment al llarg del primer cicle
(professorat d’àmbit més que d’àrea o matèria, el mateix professorat de
les àrees impartiria les matèries optatives). Mantenir aquest criteri, en la
mesura del possible i mitjançant els acords necessaris, en els cursos del segon
cicle (Experimentals per B/G i F/Q, optatives impartides pel mateix professorat,
...).
-
Mantenir els equips docents i les
tutories dels grups de l’alumnat, al menys, durant cada cicle (primer cicle,
3r i 4t cursos).
-
Facilitar la permanència de
l’alumnat al mateix grup de referència al llarg, al menys, de cada cicle,
impedint que l’optativitat siga un criteri determinant per a l’agrupament de
l’alumnat (horari d’optativitat en la mateixa franja horària per al mateix
curs o agrupaments de curs).
-
Establir en l’horari general del
centre una franja horària fixa (dimecres 13:30 – 15:00) sense activitats
lectives, que permeta les reunions periòdiques dels equips docents de grup i de
nivell, de les tutories i dels òrgans de coordinació, per tal de facilitar el
lloc l’espai i el temps per afavorir la circulació de la informació, la
compartició de la tutoria i la participació en la gestió acadèmica i docent.
Amb l’aplicació d’aquestes
mesures creiem que es faciliten els processos d’ensenyament-aprenentatge, ja
que l’alumnat ha de tractar i conèixer el mínim de professorat
imprescindible pel màxim de temps i el professorat ha de tractar i conèixer el
mínim d’alumnat imprescindible pel màxim de temps (rendibilitzant uns i
altres els processos per traure el màxim partit d’aquest coneixement mutu).
D’altra banda, amb la compartició
de la tutoria per l’equip docent es pretén compartir la informació i
consensuar les mesures i els procediments a adoptar per tot l’equip docent amb
l’alumnat en general i amb qualsevol alumna/e en particular, facilitant una
resposta única i coherent de tot l’equip en tots els aspectes dels processos
d’ensenyament-aprentatge, evitant-li a l’alumnat respostes, procediments i
actuacions si més no diferents en ocasions contradictòries i incoherents entre
els membres del mateix equip docent.
Aquestes mesures es poden veure
també reflectides als models organitzatius proposats (1, 2 i 3), ja que són
comunes als tres. Tot i això, entre els diferents models sí que hi ha alguna
diferència pel que respecta a la primera mesura, ja que en les agrupaments del
model 1 són dos els professors que podrien impartir-li una instrumental en
diferents moments del curs a un determinat alumnat, mentre que en model 2 sempre
serà un únic docent el que impartirà els diferents subgrups de l’agrupament
flexible d’una instrumental.
¨
Pel que fa a altres mesures organitzatives incorporades a les propostes
d’horari o a altres mesures d’atenció
a la diversitat a contemplar en l’organització dels instituts de secundària:
-
La proposta contempla la
possibilitat de lligar la Música i
la Educació Plàstica en dos grups
del mateix curs amb un professor de cada àrea amb una doble intenció.
Primera: sense variar la ratio, aconseguir una distribució de
l’alumnat en funció dels seus coneixements previs en aquestes àrees de la
formació artística i poder adequar millor les metodologies i les exigències
als diferents pre-conceptes de l’alumnat (més variats i diversos pel que fa a
la música en aquest territori). Segona, permetre aplicar altra solució (no és
l’única possible) als horaris de 1,5 hores setmanals que tenen ambdues àrees
en 1r i 2n d’ESO.
-
Els horaris de Rel/AER del diferents grups, del mateix curs o dels diferents
agrupaments A/B o C/D del mateix curs, cal fer-los coincidir per tal
d’estalviar que aquesta elecció condicione l’agrupament de l’alumnat
-
Les Mesures
educatives complementàries per
a l’alumnat de 4t que té suspeses àrees dels cursos anteriors i que no cursa
actualment (previstes al punt 4 de l’apartat Nou
de l’ordre de 23 d’abril de 1993), no són possibles dins de l’horari
lectiu de l’alumnat com altres mesures que hem tractat al llarg de la ponència.
Per la qual cosa, s’han de preveure hores del professorat d’aquestos
departaments per atendre aquest alumnat en horari distint i afegit a
l’horari lectiu dels diferents grups als quals pertany aquest alumnat
i dins
del marc horari general del centre, ja que no cursen aquestes àrees i
les activitats els han de permetre recuperar els objectius d’aquestes àrees
que en acabar el 3r curs no assoliren.
Dins
del marc de les propostes d’organització que estem elaborant, per atendre
aquestes activitats caldria assignar no menys d’una hora setmanal per
cadascuna de les àrees i dels agrupaments de 4t curs (A/B i C/D), per tant, no
menys de dues hores setmanals per cadascun dels departaments implicats
(Tecnologia, Música, EPV i Experimentals: BG i FQ ).
C.-
Estudi comparatiu entre els models horaris
i l’acord de plantilles: Conclusions
El
quadre de la pàgina següent ens mostra quins són els horaris setmanals
previstos per cadascuna de les àrees o matèries als quatre cursos de l’ESO,
així com els totals corresponents a cada tipus d’activitat curs o etapa.
El
primer quadre correspon a l’aplicació de l’acord de plantilles per a quatre
línies d’ESO. L’atribució de les hores curriculars (C) a cada àrea o matèria és la vigent segons l’annex I-A, al
que se li han aplicat les rectificacions introduïdes per l’acord de
plantilles pel que fa a: matèries optatives, troncals en 4t i Rel/AER. L’assignació de les activitats de reforç (R) o desdoblament (D) a
uns o altres cursos ha estat aleatòria, però l’assignació a les àrees o
matèries i els seus totals són els que marca l’acord.
El
segon quadre correspon a les necessitats d’hores dels models d’horaris
proposats en aquesta ponència. En aquest no s’han modificat les hores
curriculars (C) respecte del quadre
anterior per entendre que amb eixa mateixa distribució o amb alguna variacion
es podrien atendre els requeriments establerts als models d’horari. Però, no
ocorre el mateix en les
hores de reforç i desdoblament, ja que en una proposta tan ajustada
i integrada com aquesta resulten
clarament insuficients, sobretot les hores de reforç (38 front a 27). Per
últim, si sumem a les desviacions dels reforços i els desdoblaments les hores
necessàries per a altres activitats (opció A de matemàtiques i mesures
complementaries de les troncals) ens trobem amb una desviació de 31 hores, és
a dir, l’equivalent a dos dedicacions de professorat.
Per
tant, la conclusió no pot ser més decebedora, ja que no hem anat a
desdoblar-ho tot ni tampoc a reforçar-ho tot i ens
falten hores per tot arreu. Tan sols hem desdoblat els tres primers cursos
lligant els grups dos a dos per rendibilitzar el desdoblament. I sols hem reforçat
2n i 3r, també lligant els grups a parelles, per entendre que aquestos dos
cursos són la clau per al primer i segon cicle, respectivament, i molt
importants per estalviar altres mesures específiques posteriors.
En
conclusió: cal incrementar les hores assignades per a l’atenció a la
diversitat en no menys de tres dedicacions per cada quatre línies d’ESO (és
a dir, un 60%). Així mateix, cal
reclamar que els perfils dels centres s’ajusten a un nombre parell de línies
d’ESO per poder aplicar models organitzatius semblants als proposats.
En
tot cas, pel que fa a l’aplicació de l’acord de plantilles cal denunciar
que en els centres de perfil amb nombre imparell de línies els recursos que
els pertoquen no són els de l’anterior parell sinó els del posterior parell
( centre de 3 línies no com el de 2, sinó com el de 4 ). Per tant, els
criteris haurien de ser: fins dos línies, entre dos i quatre línies, entre
quatre i sis línies