LA GESTIÓ ALS IES (EQUIPS DIRECTIUS I LOGSE): DINAMITZACIÓ I ORGANITZACIÓ DELS CENTRES

EL DESENVOLUPAMENT DEL ROF I L’ESCOLARITZACIÓ DE L’ALUMNAT

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS CENTRES

Per tal d’adaptar la normativa en vigor a les prescripcions de la  Llei Orgànica 9/1995, de  20 de novembre, de la Participació, l’Avaluació i el Govern dels Centres Docents, es publicaren dos  Decrets:

·        Decret  234/1997, de 2 de setembre (DOGV 8.9.97) que aprovava el Reglament Orgànic i Funcional dels IES

·        Decret 27/1998, de 10 de març, (DOGV 26.3.98) que regulava l’admissió de l’alumnat en els Centres finançats amb fons públics, de l’Educació Infantil, Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional de Grau Mitjà

Posteriors  Ordres i Disposicions dels Serveis Territorials respectius perfilaren aquestos Decrets, de la qual cosa s’ha pogut  concloure que:

a)       En lloc de garantir una llibertat d’elecció de centre per part de l’alumnat, s’ha permés una llibertat de selecció de l’alumnat, per part dels centres

b)      S’ha aconseguit que la zonificació perda importància (garantint els empats) i que entren en escena els criteris complementaris (cajón de sastre) on caben i es produeixen tot tipus de discriminacions

c)       S’ha donat un pas enrere, ha hagut  una agressió a l’educació pública, doncs es pretén una ruptura de l’ “status quo”, de l’equilibri en la xarxa de centres sostinguts amb fons públics, del model constitucional d’escola, que ens ha dut a un model de dualització escolar: centres de caràcter comprensiu uns i selectiu altres.

DIRECCIÓ ESCOLAR I ÒRGANS  DE GOVERN

Una Resolució de 15 de desembre de 1997 (DOGV 5.2.98) i una Ordre de 28 d’abril de 1998 (DOGV  13.5.98) regularen l’elecció dels òrgans unipersonals de govern dels centres públics docents no universitaris, al nostre País Valencià, per tal de desenvolupar els respectius Reglaments Orgànics dels centres. Any rere any, disminueix el percentatge  de Directors i Directores elegits pels Consells  Escolars i s’incrementa el nombre d’aquestos càrrecs designats pels Serveis Territorials respectius. Aquestes  dades, d’àmbit estatal, on fan ben palés:

El Consell Escolar de l’Estat ha instat l’Administració educativa a retirar la condició de l’ “acreditació” prèvia per optar a la Direcció d’un centre per tal de mantenir unes majors cotes de qualitat educativa.

Independentment del ROF, però amb molta relació amb ell, cal revisar la nova situació dels Centres Educatius que fa necessària una recatalogació en la qual s’ha de prioritzar el nombre de grups i no el nombre d’alumnes com fins ara, i que pot servir per a fixar la composició dels equips directius, per a modular les  despeses de funcionament, les reduccions horàries de càrrecs directius... .

Una proposta de la primera Assemblea General de Directors i Directores del P V podria anar en laa linia de reduïr els IES tipus a només dues categories (A i B) i que cap d’ells contemplara centres de 1000alumnes o més.

Els òrgans de govern s’hauran d’adaptar a la nova realitat.

Òrgans Unipersonals: Pel que fa a l’equip directiu, qualsevol centre educatiu de secundària deu de tindre  com a mínim: 1 Director/a, 1 Sectretari/a, 2 Cap d’Estudis (un dels quals serà de Formació Professional) i 1 Vicedirector/a. En Centres especials, de tipus A o de més d’un torn, cal que hi haja Vicesecretari/a i en Centres de més d’un torn cal que hi haja un/a Cap d’Estudis per torn.

Hi ha diferents tipus de funcionament d’Equips Directius però en la nova realitat dels Centres educatius s’imposa anar marcant objectius entre tots els membres de l’Equip i decidir les millors formes per tal d’aconseguir-los.

A l’hora de determinar competències de cadascun, s’ha de tindre en compte no la utopia sinó la realitat, la qual cosa fa necessari revisar l’acumulació actual de competències sobre el/la Cap d’Estudis i el/la Director/a. Aquesta distribució de competències, i la participació en els diferents òrgans col·legiats de govern  i de coordinació pedagògica, fa necessari ajustar (augmentant) les reduccions horàries dels càrrecs unipersonals (no del tot ben tractats en l’últim acord de plantilles entre els sindicats i l’Administració) per tal que puguen complir amb tota la seua tasca. Però amb tot i amb això, cal pensar en la conveniència de no perdre el contacte directe amb els alumnes, mantenint un mínim d’hores de classe.

És necessari organitzar un tipus de formació permanent en matèria de gestió i  organització de Centres Educatius dirigida a aquells/es que estan ocupant un càrrec directiu, per poder millorar el funcionament i l’eficàcia.

ELS CONSELLS ESCOLARS DE CENTRE I EL CLAUSTRE DE PROFESSORAT

Cal instar l’Administració educativa a desenvolupar campanyes adreçades a augmentar la participació en les votacions als Consell Escolars de centre, de  tots els sectors en general però per sobre, en aquells que enregistren una participació més baixa (les cotes de participació de pares i mares recollides en l’últim informe del Consell Escolar de l’Estat, revelen que han estat d’un 13,89% en els  Centres Públics i d’un 9,14% en els Centres Concertats).

Diferents Organitzacions Estudiantils reivindiquen la possibilitat de designar  a un membre del Consell Escolar del Centre, en aquells Instituts on hagués una Associació d’estudiants, d’igual manera que el tenen les Associacions de Pares i Mares de l’alumnat,  reivindicació que, si prosperés, faria modificar la LOPEG i els ROF.

Cal reforçar i dignificar la funció social del professorat i reclamar un paper més rellevant en el fet educatiu, una major i millor consideració social i unes millors condicions retributives i laborals, acords amb el paper decisiu que juguen, la  qual cosa  pot  ser s’aconseguira  amb l’Estatut de la Funció Pública Docent, sempre  que aquest fora un instrument que permetera l’equiparació i millora de les condicions salarials, de vida i de  treball, arreu de l’Estat i entre totes les comunitats autònomes.

EL PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS)

La implantació de la LOGSE, ens duu a la conclusió que s’han de replantejar els criteris d’assignació als Centres del Personal d’Administració i Serveis (PAS).

També hi ha serveis imprescindibles que cal donar, amb qualitat, a la Comunitat Educativa, com ara:

·        el manteniment de les instal·lacions (reparacions, jardineria... )

·        l’atenció a la Biblioteca del Centre

i que no estan assignats com a funcions de cap personal.       

MILLORA  DE LA QUALITAT DEL SERVEI EDUCATIU

AVALUACIÓ DE CENTRES I DISSENY DE PLANS D’ACTUACIÓ I MILLORA

ELS TRETS GENERALS D’UN MODEL DE GESTIÓ DE QUALITAT SÓN:

·        L’autoavaluació: interna basada en una autoavaluació i millora progresiva des de  la implicació i la participació de totes les persones; externa , per a la qual cal fixar els objectius i els indicadors per poder establir els graus d’optimització en la gestió i el funcionament.

·        Un lideratge horitzontal (compartit) que incorpora el major nombre de persones als equips de millora.

·        Els processos: acadèmics, financers, organitzatius, de serveis,... i no en els productes

Tot açò fa menester un encarregat a cada Centre d’organitzar els sistemes d’avaluació interns, la qual cosa podria plantejar la possibilitat d’una persona en la plantilla dels Centres amb aquesta funció. Pel que fa a l’avaluació externa deuria fer-ho l’Institut  de la Qualitat a l’Ensenyament.

RAONS DE LA IMPLANTACIÓ DE MODELS DE GESTIÓ DE QUALITAT EN L’ÀMBIT EDUCATIU

·        Les societats modernes es troben sotmeses a processos de canvi continuat que fan necessària l’articulació d’estratègies d’adaptació i millora permanent per tal d’aconseguir les seues finalitats i objectius amb cirteris de qualitat.

·        El progrés social, en tots els seus àmbits, exigeix una contínua adaptació del sistema educatiu en el què van a formar-se i qualificar-se persones amb capacitat d’adaptar-se al ritme actual del progrés social i impulsar-lo

·        La complexitat del context social i, dins d’ell, de l’educatiu, és pròpia de les societats del coneixement i de la informació, i exigeix un marc orientador de la qualitat, ample i contrastat, per tal d’abordar l’estructura organitzativa i la seua dinàmica des d’una perspectiva de millora contínua de la qualitat del sistema educatiu

·        La “gestió de qualitat” constitueix una filosofia de les organitzacions que engloba valors, principis i procediments. Actualment és considerada la estratègia futura de progrés per excel·lència. El concepte de gestió pren ací una dimensió global, que abarca a recursos, persones, processos i resultats i té una correspondència directa en els centres educatius amb el saber, el saber fer i el saber ser.

EL MODEL EUROPEU DE GESTIÓ DE QUALITAT  EFQM (European Fundation for Quality Management)

Aquest model combina de forma ponderada, les persones (la seua preparació i funcions), els recursos, l’organització, planificació i desenvolupament dels processos, i els resultats a nivell qualitatiu i quantitatiu.

L’essència del model es concentra en aquest enunciat:

La satisfacció dels usuaris del servei públic d’educació, del professorat i del personal no docent, i l’impacte en la societat s’aconsegueixen mitjançant un lideratge que impulse la planificació i l’estratègia d’un centre educatiu, la gestió del seu personal, dels seus recursos i dels processos cap a la consecució de la millora permanent dels seus resultats.

PROCEDIMENT PER A LA IMPLANTACIÓ DEL MODEL EUROPEU DE QUALITAT EN UN CENTRE EDUCATIU. ESTRATÈGIA DE DESPLEGAMENT

Per a l’aplicació del model es proposen les següents etapes bàsiques:

·        Sensibilització

·        Formació en el Model

·        Divulgació i presentació del Model a la comunitat educativa

·        Diagnòstic. Realització de l’autoavaluació

·        Elaboració dels Plans de Millora

EINES PER A LA GESTIÓ DE LA QUALITAT

Per tal de realitzar els passos anteriors amb les majors garanties d’èxit, s’utilitzen quatre tipus d’eines de provada eficàcia, que confirmen la serietat i la rigorositat de l’aplicació del Model de Qualitat

·        Eines per al diagnòstic (Adizes, E.Ishikawn, Dafo i Pareto)

·        Eines de recollida de dades per a l’anàlisi (Matriz I-R, Histograma i Enquestes)

·        Eines per a la planificació dels processos (Diagrama de fluix, Mapa de processos i el Mètode PDCA, de Deming)

·        Eines per a la presa de decisions i control (Brainstorming, tècnica Alfa, etc.)

ON TROBAR EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA I/O BIBLIOGRAFIA O DOCUMENTACIÓ

Els CEFIRE disposen d’un dossier complet del model EFQM que pot demanar-se en préstec.

A l’IES Lacetània, de Manresa, Comarca del Bages, es va dur a cap una experiència que podem compartir en aquesta adreça d’INTERNET:

http://www.xtec.es/fp/qual/qual1.htm

http://www.xtec.es/fp/qual/qual2.htm

Aquesta experiència inclou:

1.       Fases de l’experiència de l’IES Lacetània

2.       La qualitat total i la seua gestió

3.       El sistema de gestió d’un Institut

4.       L’avaluació del sistema de gestió del centre

5.       El model europeu de la qualitat

6.       L’autovaluació del centre segons el model de qualitat europeu

7.       Els equips de millora de la qualitat

8.       Objectius de la metodologia de millora de la qualitat

9.       Annexos:

·        Qüestionari d’autoavaluació d’un IES

·        Disseny del pla de millora d’un IES a partir de l’autoavaluació

·        Qüestionari d’autoavaluació de la FCT

·        Equips de millora de la qualitat. Manual de l’aprenent