LA GESTIÓ ECONÒMICA ALS CENTRES

 

 

1.       Despeses de funcionament:

 

 

Hem preparat una taula comparativa (annex 1) amb els criteris d’assignació dels diferents mòduls econòmics a dues comunitats autònomes: la Valenciana  i Catalunya. Tot i que hi ha diferències en els criteris i en les quantitats, en ambdues s’observen dos conceptes:

 

El que fa referència a les despeses de funcionament de l’institut, relacionat normalment a paràmetres com la superfície, l’alçària o la situació geogràfica, la presència o no de jardins, el nombre de torns…

 

El que fa referència a la despesa de material que realitza l’alumnat en els diferents nivells i especialitats. En aquest cas, la major part dels càlculs es realitzen atenent al nombre d’alumnat que hi ha en els diferents grups. Els dos darrers anys, després d’una suggerència realitzada pels directors i directores d’instituts, s’ha començat a prendre en consideració el nombre de grups. Aquesta variable entenem que s’ajusta més a la complexitat dels centres i a la despesa vertadera que s’hi produeix. Aquesta despesa té més a veure amb la quantitat de grups y amb la variabilitat d’estudis oferts pel centre que amb el nombre d’alumnes.

 

 

*El principal concepte és el  material didàctic per alumne. En minvar la ratio alumne/grup amb els nous estudis LOGSE, es produeix un descens real dels ingressos per centre, ja que el nombre d’alumnes per grup ha disminuït aproximadament un 25%.

 

*S’ha incrementat la quantitat corresponent al concepte grup. Mentre que la petició per part dels directors/es era que aquest augment s’hauria de correspondre amb la pèrdua real produïda pel descens d’alumne/grup, l’administració ha oferit una redistribució de la quantitat corresponent al nombre d’alumnes matriculats. La pèrdua de poder adquisitiu per als centres ha estat de l’ordre del 30%.

 

*Es podria objectivar el més possible les despeses reals de calefacció, electricitat, …

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2.       Gestió econòmica

 

 

2.1.   Autonomia dels centres

 

 

-          La Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents (LOPEG) al seu capítol II, article 7, estableix que:

 

-          Los centros docentes públicos dispondrán  de autonomía en su gestión económica de acuerdo con lo establecido en la presente Ley, así como en la normativa propia de cada Administración educativa.

 

-          Las Administraciones educativas podrán delegar en los órganos de gobierno de los centros públicos la adquisición de bienes, contratación de obras, servi­cios y suministros, con los límites que en la normativa correspondiente se es­ta­blezca. El ejercicio de la autonomía de los centros para administrar estos re­cursos estarán sometido a las disposiciones que regulan el proceso de contratación y de realización y justificación del gasto para las administraciones educativas.

 

-          Sin perjuicio de que todos los centros reciban los recursos económicos necesarios para cumplir sus objetivos de calidad, las Administraciones educativas podrán regular, dentro de los límites que en la normativa correspondiente se hayan establecido, el procedimiento que permita a los centros docentes públicos obtener recursos complementarios, previa aproba­ción del Consejo Escolar. Estos recursos deberán ser aplicados a sus gastos de funcionamiento y no podrán provenir de las actividades llevadas a cabo por las asociaciones de padres y de alumnos en cumplimiento de sus fines.

 

 

 

-          El Reglament orgànic i funcional dels intituts d’educació secundària, al seu Títol VII, referit al règim econòmic de l’institut, diu:

 

 

-          Els instituts d’Educació Secundària disposaran d’autonomia en la seua gestió econòmica, en els termes establerts en la Ley Orgánica 9/1995 de la Participación, la Evaluación y el Gobierno de los centros docentes (LOPEG), en les lleis de pressupostos de la Generalitat Valenciana i en la normativa complementària per la qual es regula i es desenvolupa l’activitat i autonomia de la gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Comunitat Valenciana.

 

 

 

 

 

2.2.   Regulació de la gestió econòmica:

 

 

2.2.1.        Ingressos

 

 

-          L’Ordre de 18 de maig de 1995 perquè es delega en els directors/res de centres docents no universitaris determinades facultats en matèria de contractació i s’aproven ler normes que regulen la gestió econòmica.

-           

-          En la norma segona es diu: Constituiran ingressos els derivats de la venda de béns i prestació de serveis diferents dels gravats per les taxes i preus públics. En aquest sentit, els centres podran obtenir ingressos com a conseqüència de la venda de béns i serveis que, excepcionalment, es produïsquen com a conseqüència de l’exercici de la docència en el seu vessant pràctic.

 

 

Cal tenir en compte que determinats estudis són fonamentalment pràctics i ofereixen uns serveis que han de tenir eixida en la societat i produeixen uns ingressos de vegades considerables sense cobertura legal clara per als centres ni respecte dels drets de percepció ni respecte de la responsabilitat civil de les esmentades activitats.

 

 

 

*Cal, doncs, la clarificació de la normativa que regula les percepcions per prestació de serveis.

 

*Mentre no es modifique la normativa anterior, es podria estudiar un altre tipus de mesures, com ara, la constitució d’associacions d’alumnes la finalitat de les quals seria la gestió dels ingressos que produïren les seues pràctiques…

 

 

 

 

2.2.2.        Despeses

 

2.2.2.1.  Reparació i conservació de béns: S’inclou en aquest concepte les despeses de manteniment, conservació i reparació d’edificis i altres construccions, de maquinària, instal.lacions i utillatge, de mobiliari i ensers, i d’equips per a processos d’informació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En la norma quarta s’afirma: Les despeses destinades a la reparació i conservació d’immobles… No podrà sobrepassar la quantitat resultant de multiplicar per 100.000 pessetes el número d’unitats escolars, fins a un màxim d’1.500.000, i es pot incrementar aqueix total en 250.000 pessetes si s’adquireix material no modulat d’equipament escolar. Això no obstant, en el cas d’un centre la matrícula del qual supere els 1.500 alumnes, es podrà sobrepassar la quantitat anterior fins a un import màxim de 3.000.000 de pessetes.

 

*S’hauria d’estudiar l’ampliació dels mínims de contractació de treballs externs i la flexibilització de les condicions de contractació.

 

 

 

2.2.2.2.  Subministraments: aigua, gas, electricitat, material per a activitats docents…

 

 

 

2.2.2.3.  Transports i comunicacions: telèfon, correu i transport de tota mena, llevat dels referits a persones.

 

 

 

 

2.2.2.4.  Treballs realitzats per altres: neteja, desinfecció, vigilància, assegurances, transports per a extraescolars, conferències, treball d’impremta…

 

 

 

2.2.2.5.  Material d’oficina: material d’oficina no inventariable, premsa, publicacions, material per a funcionament d’equips informàtics…

 

 

 

2.2.2.6.  Mobiliari i equip: inclou les despeses destinades a la compra de mobiliari i equip escolar de caràcter inventariable no contemplats en programes centralitzats d’inversions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

*Caldria estudiar la possibilitat que part del material que es contempla en els programes centralitzats d’inversions es pogueren comprar pels centres (ben entés, incrementant el pressupost del centre en la proporció corresponent). Així, el centre podria adquirir directament:

 

            Material mobiliari

            Material modulat

            Material per a la dotació específica de cicles  formatius…

 

 

 

*Tot açò hauria de ser aprovat i controlat pel Consell Escolar del centre, la qual cosa redundaria en:

            Una major autonomia dels centres

 

            Un clar i significatiu estalvi

 

     Una millor adequació de les compres a les necessitats dels usuaris.