Situació
de l'ensenyament secundari: Implantació del nou sistema educatiu. Alternatives
de futur.
Proposta de treball:
1)
Instal·lacions adequades.
2)
Unificació de l'etapa
3)
Calendari d'aplicació del Mapa Escolar.
4)
Plantilles de secundària.
5)
Alternatives de futur.
¨
Per un
ensenyament públic de qualitat: Després d'haver aconseguit la
universalització i la gratuïtat de l'ensenyament obligatori, és important
assenyalar que la primera condició de qualitat del sistema escolar és la
democratització i que el pitjor centre escolar és el que no existeix per a
tots. De tota manera, després d'aquesta definició de principis, l'informe del
Consell Escolar de l'Estat (curs 97/98) indicava la importància del factor econòmic
per augmentar la qualitat de l'Educació, per tant es reclama una Llei de Finançament,
pactada amb els sectors educatius, que fixe la dotació pressupostària necessària
per a desenvolupar la LOGSE.
En aquest sentit el Pacte per a la Millora
del Sistema Educatiu Valencià, no arreplega la proposta econòmica que
possibilite la inversió en infrastructures, ni els recursos
econòmics per a formació del professorat, ni assegura una aposta clara
i decidida per a dignificar la xarxa pública.
¨
Implantació de
l'ESO: És
lamentable que seguesca impartint-se el primer cicle de l'ESO en centres de primària,
aquesta situació transitòria, s'està fent definitiva en algunes localitats i
comarques per la falta d'inversions. El percentatge en aquest curs és d'un 65%
de l'alumnat del primer cicle que encara es troba a les escoles. La proposta per
al curs que ve una vegada que s'ha generalitzat el segon cicle de l'ESO,
significarà apropar-nos a un 55% d'alumnes que continuaran en els centres de
primària. La qualitat d'aquest ensenyament obligatori passa per la unitat de
l'etapa en centres de secundària, la igualtat d'oportunitats en el tractament
educatiu i una igualtat territorial que a hores d'ara no es dona.
Criteris
educatius que es podrien considerar des de la unitat de l'etapa serien:
Þ
planificar
per cicles de manera conjunta.
Þ
facilitar
el treball en equip.
Þ
harmonitzar
els criteris de promoció de l'alumnat.
Þ
coordinar
totes les propostes d'atenció a la diversitat.
Þ
propiciar
el seguiment de les adaptacions curriculars.
Þ
garantir
els programes d'ensenyament en valencià per aconseguir el domini de les dues
llengües oficials al finalitzar l'etapa.
Þ
cohesionar
els distints itineraris educatius que poden seguir els alumnes...
La clau de la reforma educativa és l'atenció a la diversitat en l'ESO:
la manca de mitjans humans, econòmics i didàctics posa en perill la posada en
pràctica de l'ensenyament comprensiu.
Amb l'apariència de la comprensivitat, s'amaguen intencions selectives
de determinats centres que van seleccionant l'alumnat al llarg del procés
educatiu o en la fase d'admissió, mentre que altres atenen a tot l'alumnat,
sense mitjans adequats i que poc a poc van sent marginats o segregats. Es tracta
d'un perill soterrat, conseqüència de les diferències que se'n deriven d'una
aplicació inadequada i d'una competitivitat entre centres de titularitat pública
que no responen a l'equitat que haurien de propiciar.
L'ampliació de l'escolaritat obligatòria fins els setze anys ha
beneficiat a l'ensenyament concertat, significant un augment en l'ajut econòmic
i l'establiment d'un perfil de centre no oficial on conviuen infantil i primària
amb l'etapa ESO completa, el perfil oficial entenem que és centres d'infantil i
primària per una banda i instituts de secundària per una altra banda, és a
dir dos nivells educatius que s'imparteixen en distints edificis. Pel que fa a
instituts de secundària, haurien d'impartir ESO, Batxillerats i Formació
Professional Específica, tret dels que per necessitats territorials rurals
escolaritzen una zona arrelada històricament i eviten desplaçaments en el
nivell obligatori.
¨
El Batxillerat i
la Prova d'Accés a la Universitat: El curs
2000/2001 s'implantarà amb caràcter general el primer curs i deixaran
d'impartir-se els ensenyaments de tercer de BUP (diürn i nocturn), el curs següent
s'implantarà el segon curs i deixarà d'impartir-se el COU. Els grups residuals
d'ensenyaments de tercer de BUP i COU continuaran de manera oficial durant
aquests dos anys i altres formes de continuar els estudis de la Llei del 70
venen detallats en el calendari d'aplicació de la LOGSE al País valencià.
Amb independència del nombre d'unitats que s'imparteixen per modalitat
de Batxillerat, hauria d'existir una oferta completa de les quatre modalitats
per zona educativa (comarca o districte) i que es garantira l'accés a les cinc
opcions del Nou Decret de Selectivitat (científico-tècnica, humanística, ciències-socials,
ciències de la salut i artística).
El Consell Escolar de l'Estat constata que les modalitats de batxillerat
van concentrant-se en Humanitats i Ciències de la Natura (82'52% el curs 96/97
i 85'19% el curs 97/98), mentre que les altres dues modalitats han passat del
17'49% del curs 96/97 al 14'82% del curs 97/98). Per la qual cosa s'insta a les
Administracions Educatives a que es plantegen l'increment de les modalitats de
Tecnologia i Arts.
De tota manera serà a partir del curs 2000/2001 quan podrem fer un nou
balanç de les modalitats cursades, ja que és a partir d'aquesta data quan es
generalitzen aquests estudis.
El Batxillerat en règim nocturn
La conselleria
va regular l'organització i ordenació dels ensenyaments de Batxillerat en règim
nocturn en l'Ordre de 9 de juliol de 1999, es poden organitzar seguint dos
models distints: en el model A les matèries s'organitzen en tres blocs a seguir
durant tres anys, en el model B l'ordenació acadèmica serà la mateixa que
s'estableix en diürn.
En el MEC (Ordre 20.7.98; BOE 24.7.98) els ensenyaments seran impartits
pels IES, prèvia autorització de l'Administració Educativa. Ací al País
valencià la Llei 1/95 de 20 de Gener de formació de les persones adultes i el
Decret 220/1999 de 23 de novembre, els articles 13 i 8 respectivament ens diuen
que els programes destinats a adquirir i actualitzar la formació bàsica fins a
obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària s'impartirà en centres
específics de formació de persones adultes. Però l'article 12 de la Llei
defineix els centres específics de formació de persones adultes els que es
creen o autoritzen a l'efecte.
Els instituts que cursen estudis nocturns consideren que els dos darrers
anys, els joves de més de 18 anys que seguien estudis nocturns han estat
perjudicats per haver-se extingit els estudis de BUP sense haver-se implantat
els ensenyaments regulats per la LOGSE, i ara és el moment de seguir
reivindicant que el Cicle II per a obtenir el TGS siga impartit al instituts,
igual que altres autonomies (Galícia, Múrcia, MEC...).
¨
La Formació
Professional: El Govern Valencià va aprovar el Decret
8/1998 de 3 de febrer(DOGV 12.2.98) que estableix l'ordenació general dels
ensenyaments de Formació Professional Específica i les directrius per obtenir
els corresponents títols. No obstant, la implantació dels cicles formatius de
grau mitjà i superior porta un endarreriment important, de manera que us citem
textualment el diagnòstic del Consell Escolar de l'Estat(curs 97/98):
La Formació Professional travessa per una delicada situació per
l'endarreriment en el calendari d'implantació i la falta de motivació de
l'alumnat per accedir a aquests tipus d'ensenyament. Aquesta situació amenaça
en una restricció de l'oferta i la demanda de la FP i és pel que sol·licitem
una postura clara i eficaç a favor del futur d'aquests ensenyaments.
El Consell Escolar considera que les diferents Administracions Públiques
hauran de procurar, per tal de garantir una correcta i eficient valoració dels
certificats de professionalitat, que les revalidacions de les accions formatives
FPO i FPC han de correspondre en exclusiva a les Administracions educatives i
els paràmetres de qualitat (nivell del professorat, equipaments, instal·lacions,
mitjans didàctics,...) i els instruments d'inspecció i control han de ser els
mateixos per a tot el sistema de Formació Professional. La formalització acadèmica
de totes les accions educatives de formació professional han de ser competència
de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
D'acord amb el calendari d'aplicació de la
LOGSE al PV, el curs 2000/2001 haurien de generalitzar-se, com a mínim, tots
els cicles formatius mitjans previstos en Mapa Escolar: la manca
d'infrastructures, la falta d'iniciatives per tal de dignificar la nova formació
professional , l'augment d'autoritzacions de cicles formatius a la privada, els
problemes de plantilla docent per poder impartir les noves titulacions,... fan
perillar l'objectiu de consolidar
una xarxa professional ben montada i prestigiosa,
que servesca per a formar a nivell teòric-pràctic a una gran quantitat de
joves.
La idea era evitar el progressiu desprestigi
de l'antiga FP i acometre estratègies per aconseguir la inserció professional
en una societat que exigeix una mà d'obra més qualificada. A hores d'ara, una
de les estrelles de la Reforma és de les més penoses pel que fa a ritme
d'aplicació i pot tornar a produir la mateixa desil·lusió que l'antiga FP.
¨
Plantilles de
secundària:
Els nous instituts de secundària complets (ESO+BATX+CF), tindran unes
plantilles tipus, formades per professors de primària i professors de secundària.
En un mateix edifici estarem professionals que impartirem la docència a
l'ensenyament obligatori i als nivells postobligatoris, aquesta és una de les
novetats de la reforma que produirà canvis substancials en les relacions entre
els equips docents.
En aquests moments la reubicació del
personal definitiu i la creació de noves places que se'n deriven dels nous
estudis impartits és una gran preocupació per al professorat. L'Acord de
Plantilles signat pels sindicats el curs passat és un intent marc d'ordenar el
desplegament de plantilles, els criteris que permeten calcular la plantilla
modular fan referència a la idea d'una plantilla final formada per la suma de
totes les hores que provenen dels diferents paràmetres contemplats: hores
comunes, optatives, atenció a la diversitat, desdoblaments...que aniran
acomodant-se curs a curs fins el 2002/2003. Les plantilles estables que es volen
aconseguir són funció de les unitats d'ESO i BATX ( de moment no arreplega el
nombre d'unitats de FP). Les noves necessitats educatives requereixen llocs de
treball docent específics de manera que els especialistes de Psicologia i
Pedagogia a través dels departaments d'orientació coordinaran les activitats
d'orientació i per a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives
especials la presència d'un professor PT, estan contemplats en l'Acord i hem
d'exigir la seua dotació en base a la realitat del centres de secundària.
A banda dels criteris de determinació
plantilles de moment incomplets (falta per considerar les unitats de formació
professional), en el punt cinquè de l'apartat II, l'Administració negociarà,
durant el primer trimestre del curs 99/00, amb les organitzacions sindicals els
mecanismes necessaris per a aplicar fins a la finalització del Mapa Escolar,
perquè siga possible la reubicació voluntària del professorat.
El mes de desembre la Conselleria ha
presentat un projecte d'ordre per a determinar els llocs de treball "sobrants"
que de moment els sindicats han considerat inacceptable per no ajustar-se a
l'article abans esmentat de l'Acord de Plantilles.
La supressió de llocs de treball és motiu
de polèmica i intranquil·litat per part del professorat que puga estar afectat.
La primera condició perquè el procés de recol.locació es faça amb les màximes
garanties és que l'annex III de previsió de construccions i adequacions es
complesca i que no hi haja cap supressió forçosa fins que no estiga
finalitzada la implantació del Mapa Escolar. Haurem de confiar amb els
sindicats perquè facen un bon seguiment de l'Acord i que possibiliten
mecanismes per a una redistribució del professorat amb garanties laborals.