ALGUNES CONSIDERACIONS RESPECTE DELS “DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT”

En primer lloc, en nom de l’Associació de Directores i Directors d’IES del País Valencià (ADIES-PV), volem saludar la iniciativa de l’Honorable Senyor Conseller de dur a terme l’elaboració d’un nou Decret de drets i deures de l’alumnat que haurà de substituir el ja més que obsolet de 1991 i, a més a més, agrair la demanda de col·laboració que se’ns va fer.

Segonament, ens hauríem estimat més haver pogut “informar” algun esborrany o document de treball, ja que –en mancar d’ell– només ens podem limitar a suggerir algunes línies mestres de caràcter general sobre aspectes que trobem importants de cara a establir una reglamentació normativa dels drets i dels deures dels estudiants valencians.

Agilitat en els procediments sancionadors, definició estricta i pública de competències i funcions, inclusió expressa de responsabilitats àdhuc fora del recinte escolar, clarificació del dret de “vaga”, mecanismes de control i garantia dels processos sancionadors de les conductes contràries a la convivència, heus-ne ací una petita tria de temes a tractar.

L’agilitat en els procediments és bàsica. La immediatesa en l’actuació, fonamental per a l’eficàcia educativa de les mesures correctores: terminis inacabables acaben per desvirtuar-les i buidar-les de contingut. Segons la gravetat de les faltes, les Direccions haurien de tindre un marge d’actuació per imposar la sanció de manera ràpida sense l’obligatorietat de l’obertura d’expedient (per exemple, la privació del dret d’assistència al Centre per un període de fins a 5 dies), que es reservaria per a conflictes realment greus.

Definició estricta de competències i funcions. Ha de quedar clar el paper del professorat (“faltes lleus”), dels Directors (“greus” i “molt greus”) i del Consell escolar: en quines circumstàncies s’han obrir els expedients i en quines no i qui ha de resoldre’ls. Al nostre parer, la resolució ha de ser potestat dels Directors, que hauran d’informar de les decisions a la Comissió de convivència –si n’hi ha– i/o al Consell escolar. D’altra banda, a l’actual Decret, només es preveu l’adopció de mesures cautelars a petició de l’instructor, però no motu proprio del Director, situació incomprensible que caldria esmenar.

Responsabilitats dins i fora del recinte escolar. L’extensió de l’ensenyament obligatori ha comportat la del transport escolar. Tan això com el fet que alguns incidents es produïsquen fora dels Centres (activitats extraescolars, etc.), però tinguen les seues arrels o repercusions en ells, demanen una regulació estricta sobre la capacitat d’intervenció dels Directors.

Dret de “vaga”. Sabem que la qüestió és polèmica, però qualsevol regulació és preferible a l’actual indefinició. Si l’alumnat el té o no, a partir de quin nivell educatiu o de quina edat (i no només en relació a això, sinó –en general– a la possibilitat de tractament diferenciat a l’alumnat d’ensenyament postobligatori), en quines condicions podria exercir-se, són temes a definir.

Mecanismes de control i garantia. Si adés reclamàvem àmplia capacitat d’actuació per als Directors, han d’establir-se alhora mecanismes que garantisquen la imparcialitat, la transparència i la publicitat en la imposició de sancions i en la resolució d’expedients disciplinaris.

D’altra banda, en la línia del caràcter educatiu i positiu que haurien de tindre les mesures correctores de les conductes contràries a la convivència, i a diferència del Decret de 1991, que se centra en sancions de privació del dret d’assistència al Centre, caldria introduir explícitament la realització de tasques de suport a la comunitat escolar i la reparació econòmica quan es produïsquen danys materials.

Fins ara ens hem centrat en qüestions relacionades amb l’àmbit de la sanció perquè entenem que és un tema polèmic i volíem aportar les nostres reflexions. Cronològicament, però, s’ha de començar, per ser coherents, amb les mesures de prevenció dels conflictes i de millora de la convivència. En un segon moment, caldria fer referència als processos de mediació, que haurien de tindre el seu propi espai en el nou Decret. Com que això, des de FEDADI (Federació d’Associacions de Directius de centres públics) ja ho van escriure en el document de conclusions de les XVI Jornades estatals, ens limitem ara a reproduir-lo literalment: “Un instrumento que se está revelando como eficaz en la resolución de conflictos es la puesta en marcha de equipos de mediación, compuestos no sólo por profesores sino también por alumnos. Muchos centros los están llevando adelante con sus propios recursos y creemos que para su mayor efectividad es necesario que las distintas administraciones potencien e incentiven la creación de estos equipos, proporcionando a los centros la necesaria formación a profesores, alumnos y padres. Sería también muy útil que las administraciones educativas dieran publicidad a las mejores experiencias que en este campo de la mediación escolar ya se han realizado, lo que supondría un estímulo para sus autores y una ayuda para los que quieran iniciarlas.”

Més enllà d’aquestes aportacions generals no ens és possible anar si no coneixem l’articulat del nou Decret. ADIES-PV expressa el seu compromís davant de l’Administració de completar i precisar les seues aportacions a partir del moment en què se’ns en faça arribar l’esborrany.

València, 5 de febrer de 2007

LA JUNTA DIRECTIVA D’ADIES-PV