El curs 2003/2004 va acabar en Ensenyament Secundari l'11 de juny de 2004. Això va permetre que el dia 12 de juny de 2004 ja no hi haguera alumnes en els centres, podent-se realitzar les proves de selectivitat la setmana següent, i començar les oposicions a finals del mes de juny, sense que això suposara cap obstacle a les classes en els Instituts.

A partir de l'entrada en vigor de la LOCE, el nombre de dies lectius passa de ser de 165 a 175 com a mínim. Aquest gest “popular” per part de l’Administració, que pot ser ha satisfet els desitjos d'alguns pares (pocs) de mantenir als Centres els seus fills el major temps possible, ha generat uns inconvenients i uns problemes en el funcionament dels Instituts que val la pena analitzar.

En primer lloc, la llargària del calendari escolar, junt amb la permanència dels exàmens de setembre en tots els nivells de ESO i Batxillerat,  fa inviable començar les classes abans del 20 de setembre, ja què cal realitzar els exàmens de totes les assignatures pendents del curs anterior (almenys un dia), dels suspesos de setembre de totes les assignatures (almenys tres dies), les corresponents avaluacions de tots els cursos (dos dies més), els terminis per a reclamar (altres dos dies), la matrícula de l'alumnat (dos dies més), la formació de grups (dos o tres dies), en la que cal tenir especial atenció en ESO, i tota l'organització dels horaris del professorat i de l'alumnat, junt amb les guàrdies del professorat en cas de malaltia, activitat extra-escolar o permís d'algun professor. Si sumem tots els dies i comptem els dissabtes i diumenges com a festius (o no?), ens plantem en el 20.

En estar donant classe els 175 dies, el curs ha d'acabar com a molt prompte el 23 de juny. La raó que s’esgrimeix per a imposar els 175 dies és acostar-nos als països d'Europa. Però la climatologia del nostre país és ben diferent de la dels països nòrdics. És raonable pensar que es fa molt difícil donar classe a 30 alumnes de 16 anys en aules que donen al sud-oest les vesprades a partir del 10 de juny (el famós “40 de maig”), almenys a la Comunitat Valenciana, en temperatures que superen en molt els 30 graus en classe. És possible que a Noruega siga prou més suportable.

Com que les PAU són a meitat de juny, enguany per primera vegada s’han ajuntat amb les classes, de manera que els alumnes dels Instituts s’han quedat sense alguns dels seus professors durant una setmana, la dels exàmens, perquè se'n han anat com a professors vocals a les proves. Això, junt amb la impossibilitat de la Conselleria d'Educació de substituir-los –No hi ha substituts ni diners... però si que hi ha diners per a megaprojectes com ara Terra Mítica, America’s Cup ...- ha propiciat que els alumnes es queden amb els professors de guàrdia si és que estos no han anat també a les PAU.

Per cert, el curs que més necessita classes, el que més necessita que s'allarguen els dies lectius, el segon de Batxillerat, clau per a entrar a la Universitat, s'acaba incomprensiblement a últims de maig, 24 dies abans del legal, incomplint totalment el calendari escolar imposat per la Conselleria, i tot perquè les PAU són a meitat de juny per interessos de la Universitat o de la Conselleria, que no dels alumnes dels Instituts.

A tot aquest panorama s’uneix el desig de la Conselleria d'avançar al màxim les proves de les Oposicions de totes les assignatures, de tal forma que quan hem començat enguany a avaluar, el 27 de juny (les classes han finalitzat el 24), hi havia molts professors que estaven o en tribunals, jutjant els candidats, o examinant-se com a candidats, amb la qual cosa les juntes avaluadores no han estat al complet, amb la distorsió que això ha suposat a l'hora d'avaluar l'aprovat o el suspens final de l'alumnat.

Tot aquest panorama podria tenir una solució que no per ser senzilla deixa de ser difícil d'aplicar, donat el costum del poder de “estropealla i no emmendalla”. La solució més senzilla i més barata seria utilitzar el sentit comú (que com tot el món sap és el menys comú dels sentits), i tornar a la situació inicial de 165 dies lectius per curs.

Si pel contrari l’Administració continua en els 175 dies lectius com a mínim, cosa que pot fer, estimem que hauria de posar els mitjans per què els Instituts de Secundària  pogueren treballar sense complicacions fins al final de curs, amb dos mesures que se fan si més no imprescindibles:

·        L’adequació de totes les aules dels Centres, per què es puga donar classe fins final de juny, amb aparells d’aire condicionat.

·        La realització de les proves d’accés a la Universitat (PAU) i de les oposicions una vegada acabat el curs als IES, al llarg del mes de juliol.

Picanya, juliol de 2005.

El Claustre de Professors i Professores.